27 Nov, 2007
30 MINUTS - HIPOTEQUES III
Quina manera més estúpida de desorientar a la gent, i es que el que no podem fer és confondre peres amb pomes. Parlem de les Peres
En el reportatge emès a TV3 aquest diumenge al vespre ens mostraven com immigrants hispans no podien fer front a les seves hipoteques (les famoses anomenades subprime) com a conseqüència d’un increment de tipus d’interès i un increment de l’atur important. Així es veien barris sencers d’aquest col•lectiu obligats a posar en venda les seves propietats. Val a dir que la majoria d’aquestes, i sempre segons les imatges mostrades, eren autèntiques barraques per les que havien pagat 200.000 dollars. Com a conseqüència del que he dit, el preu d’aquest habitatge havia baixat en alguns casos fins els 130.000 dollars. Analitzem-ho
200.000 dollars en un barri marginal, per una finca que al nostre país difícilment obtindria la cèdula d’habitabilitat, en terrenys que a diferència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, no tenen cap mena de valor (recordem que als EUA el terreny precisament no és un problema) i que en alguns casos estan pagant hipoteques amb un tipus d’interès del 15%: Realment és comparable amb la situació espanyola: ROTUNDAMENT NO
Ara toquen les Pomes. Es veu un promotor buscant fórmules diferents per tal de vendre els seus pisos. Regalant un cotxe, dissenyant un millor producte i més atractiu, etc. També veiem a un comercial del Diari El Punt explicant quantes immobiliàries havien tancat en poc temps. Però de que ens sorprenem? Que tanquin immobiliàries és el més normal del món doncs era evident que n’hi havia masses (cada quatre passes una, en alguns llocs fins i tot i havien més que sucursals bancàries que ja es dir).
Que els promotors intentin fer més atractius els seus productes, no és normal? Personalment el tema de regalar cotxes no ho faria, però dissenyar millor el producte, intentar diferenciar-me de la competència a un millor nivell d’acabats, i fins i tot estar disposat a algun descompte, algú em pot dir que hi ha de rar en tot això? Lo estrany era el que teníem abans, que molts promotors es permetien el luxe de cobrar pels seus miserables productes preus astronòmics.
L’economia espanyola és una de les més estalviadores, el que passa és que enlloc d’estalviar en dipòsits ho fem en l’habitatge, doncs no hi ha res més segur que invertir allà on t’hi passes mitja vida. Uns diran, i els interessos? Doncs com deia un company amb llarga experiència al sector, els interessos són interpretats com un lloguer, que a mida que passa el temps és cada cop menor a diferència dels lloguers convencionals.
Uns es preguntaran, doncs si no tenen res a veure perquè estem una situació crítica? Doncs el problema és que la crisi és financera. Tothom sap el dit que els diners són porucs, doncs aquí ho tenim. Els que presten els seus diners a la banca espanyola han agafat por i ens fiquen a tots al mateix sac. I aquí és la feina dels polítics: RECUPERAR LA CONFIANÇA. Ho sabran fer? De moment estan demostrant que no tenen gaire clar per on tirar. Ens vindrà a rescatar Sarkozy com a les hostesses? Sigui qui sigui que ho faci ja.
20 Nov, 2007
HIPOTEQUES II
La crisi és cada cop més dura a mida que ens acostem a final d'any. Les entitats financeres es troben en una situació desconeguda (a un nivell tant general) de desconfiança i manca de liquedessa que per el que escriu el porta al desconcert
Això està portant al colapse de l'economia. No hi ha un crisi del sector de la construcció com s'ha volgut ensenyar últimament, sino que la cosa és molt pitjor, el problema està en el sector financer, base clau de l'economia mundial.
Què farem? Doncs poca cosa. Esperar que la tempesta passi (i que passi el més ràpid possible) i sobreviure a la gran quantitat de morts empresarials, famílies que no arriben i que s'aniran succeint dia a dia ( i cada cop en més quantitat)
És una llàstima no donar bones notícies però la realitat és aquesta. L'any 2008 es preveu molt sacsejat. Un any de reestructuracions laborals, que dit clarament és més gent a l'atur. Un any amb un increment important de la morasitat, doncs la possibilitat de refinanciar-se serà molt complexe i dura. Un any on els beneficis empresarials cauran dràsticament, i on uns quants corbs s'ompliran la panxa amb la desgràcia de molts.
Què podem fer? No ho sé, però el que està clar és que ens hem de refinançar en la mida que ens deixin, traspassant crèdits de curt a llarg termini, amb independència del cost. Penseu que és preferible pagar més de despeses de constitució de nous crèdits i reduir les quotes esperant que la cosa es calmi a no fer-ho, doncs estic convençut que el 99,9% no sap quan això s'acabarà i per tant l'incertessa pot provocar colapses.
De totes maneres no és just que després de tants i tants guanys de les entitats financeres, ara i sense cap mena de remordiment siguins capaços de colapsar-la, inclús aquelles que depenen d'Adminsitracions Públiques com les Caixes que depenen de les Diputacions. Hauríem de pensar una mica, i molt especialment la classe política, amb el que està passant.
Recordo ara paraules del Sr. Lara (President del Grup Planeta) dient que els empresaris catalans teníem poca visió i el que teníem (molt resumit i sempre segons el meu entendre) és el que ens mereixem. Doncs no estic d'acord. No es pot parlar del que passa a les trinxeres quan estàs a les Casernes Generals, i amb això em sembla que ho dic tot. Jo desde aquí llenço una oferta al Sr. Lara: estic dispossat a formar societat amb ell. Em farà cas?