17 Des, 2007
Jo no sóc tonto
Jo no sóc tonto. Ja sabeu que el tema de les hipoteques m’apassiona, especialment per la meva implicació professional. Per poder explicar encara millor el que succeix us facilito aquest link http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071217/53419115117.html en el que explica amb claredat que està passant en el mercat hipotecari. Estic totalment d’acord. Per tant és difícil que algú compri res si no obté financiació, encara més quan es fa molt difícil entendre que fa menys d’un any tot eren facilitats, tant per les quantitats que s’arribaven a donar com per els preus en tipus d'interés. Ara s’estan signant hipoteques (els afortunats) com a màxim al 80% del valor de la finca més baix (o el de compra o el valor de la taxació) i uns preus que fan por: de sortida algunes entitats estan signant el 6,75% el primer any (recordeu que el preu del EURIBOR a dia d’avui és de 4,88%).
A tot això vull d’afegir l’eslogan publicitari d’una famosa cadena comercial, el “jo no sóc tonto”, doncs els potencials compradors d’habitatge (aquests el necessitan i no son especuladors) no volen ser els últims en comprar car. La premsa no para de dir que el preu de l’habitatge baixarà mínim un 20% i per tant tothom ha decidit esperar. Tingueu la certesa que els pisos no pujaran de preu en els propers mesos, que alguns pisos sobrevalorats, ho s’ajusten o no es vendran, però que la vivenda continuarà sent el valor més segur per les economies familiars, per el que les primeres residències continuaran mantenint la demanda a diferència de les segones que patiran de valent els propers 2 anys, com a mínim.
Per tant, el més important és recordar que en un incendi mor més gent pel pànic que pel propi foc. TRANQUILITAT i PACIÈNCIA han de ser les nostres màximes en aquest primer trimestre de l’any 2.008, i que si us plau s’acabi d’una vegada el 2.007.
Aprofito per parlar d’un vell conegut de la nostra ciutat, Gaviota, o millor dit Fermín Casquete. Vaig rebre la seva invitació a la presentació del seu llibre de poemes “A la libertat”. Em va sorprendre força, ja que desconeixia aquesta faceta artística d’en Fermín, i l’altre per que, i encara que no l’he llegit sencer, se’n surt prou bé. En la seva presentació va parlar de “la manca de llibertat”, “de la falta de valors col•lectius” i que “som víctimes del futur”. Tinc una visió molt diferent de les seves afirmacions. No estic d’acord que hi hagi una manca de llibertat, més aviat la societat actual s’esclavitza voluntàriament al consumisme, però aquesta esclavitud és ESCOLLIDA no imposada. Per tant no hi ha acte de llibertat més gran que escollir el camí del teu propi futur. Respecte a la manca de valors col•lectius és evident que res a veure amb els seus valors. Per a la nostra generació hi ha fets que son purament històrics mentre que per la seva generació encara són latents. No se’ns pot acusar de manca de valors, si no que els que tenim són ben diferents (cosa normal en tots els canvis generacionals). Respecte a que som víctimes del futur, prefereixo veure el futur com una gran oportunitat, i des de la llibertat poder escollir la millor opció. Sempre hi han hagut condicionants i dificultats. Llibertat no vol dir absència de problemes, si no que l’entenc com l’oportunitat d’escollir la millor opció que el teu enteniment pot assolir.
M’agradaria desitjar-li la millor de les sorts en aquesta faceta ara que la fet pública. M’agradaria demanar-li que continuï lluitant per la transparència en els processos democràtics i per la llibertat de les persones, doncs ell disposa de mecanismes polítics que poden resoldre moltes injustícies que sacsegen la nostra ciutat i que des de fa molt de temps sembla que no utilitza (o jo no he sabut veure).