28 Gen, 2008
Rebaixes, mentides i cintes de vídeo.
És molt interessant veure com la classe política desenvolupa les seves estratègies per tal de seduir al votant. Després de molts mesos sense voler admetre que l’economia mundial i especialment la del nostre país estava en problemes, el ministre Solbes ha hagut d’admetre, a la seva manera, que no creixerem com s’esperava. Per contra, amb l’ incorporació de Pizarro al Partit Popular (personalment crec que és encertada) ha llimat aquelles previsions que sumien a Espanya en el més absolut desastre. Ni era per tant poc ni és per tant. El que si és important es que s’han adonat que l’economia del ciutadà està malmesa i s’ha de fer quelcom per redreçar-la. Potser ja no tinc tant clar com pensen fer-ho
Zapatero diu que tornarà 400 euros als qui els toca pagar l’ IRPF. Això que vol dir? Ens els pujarà prèviament per després tornar-los? Serà per sempre? Com compensarà aquesta pèrdua a les balances fiscals? Segons els últims estudis presentats al IESE la setmana passada per la Dra. Patxot, al 2.025 Espanya no podrà suportar el seu sistema de pensions, i per tal de solucionar aquest problema només es podia fer el següent:
1. Incrementar tots els impostos un 20% fins el 2.025. NI DE CONYA
2. Tenir més fills. Com? No cal que expliqui als que tenim fills el que costa donar-los allò que volem per ells. A més comentaven que l’efecte immigració no es la solució doncs arriba fora de temps, es a dir massa aviat. A sobre la baixa qualificació dels nous vinguts son productivament inferiors per la seva baixa formació.
3. Incrementar la productivitat mitjançant l’educació. Doncs anem bé si tenim en compte que la LOGSE ha fracassat.
Està clar que aquesta proposta és “el pan para hoy y el hambre para mañana” com es diu en castellà. Però es que de l’altre banda funcionen de la mateixa manera. Rajoy ha promès crear mes de 2.000.000 de llocs de treball. Com? Es crearan 2 milions de llocs eventuals i es perdran de fixes? Masses interrogants.
Al final, i la veritat encara que dolgui és aquesta, tenim el que ens mereixem, doncs tot i les bajanades que es diuen, la gran majoria creuen que els diuen o senzillament passant de votar ja que estant plenament desencisats.
El títol parlava, fent al•lusió a la famosa pel•lícula SEXO, MENTIRAS Y CINTAS DE VÍDEO del director Steven Soderbergh a l’any 1.989, de les Rebaixes i les Mentides que ja he comentat, i aviat suposo, arribarà algun vídeo electoral que profunditzarà en els dos conceptes abans esmentats.
De totes maneres la llum es comença a veure. El camí serà llarg i dur, però ara puc dir que hi ha llum al final d’aquesta crisis. Ànim que després de la tempesta ve la calma.
11 Gen, 2008
Nou any mateix pany
Després de les festes de Nadal i de la màgia del Reis, tornem a la dura realitat. I es que tenim el mateix pany al mercat creditici. Si les previsions eren que cap febrer comencés una certa activació que ens dugués a una certa normalitat, la realitat fa preveure que en el millor dels casos serà els finals de la primavera principis d’estiu quan això es produeixi. Molt mala notícia.Moltes coses estan passant. Ja podríem anomenar-la “La Tormenta Perfecta”. Masses coses de cop i que ni tan sols els grans gurús de l’economia mundial saben que fer. Que sàpiguen com ha passat ara poc importa (també ho sabem molts). Les contínues informacions o més aviat desinformacions que fan que tothom, i dic tothom, vagi desorientat. Per exemple em vull fer resó de la portada d’un diari de tirada nacional que posava en primera plana “Suben las Hipotecas”, i ara que fa 10 dies consecutius que l’Euribor està baixant, en aquests moments el tenim al 4,646%, ara no diuen res, i això que està per sota dels nivells d’octubre de 2.007.
Per tant amb tanta informació desinformadora, eleccions estatals, on uns diuen que tot son flors i violes i els altres que estem davant d’un fort cataclisme mundial, el cert es que la moral dels del carrer va minvant mica en mica.
Mireu, que ningú es flagel•li per haver comprat una vivenda en la que viu en un moment on tot eren facilitats de crèdit però dificultats de preu. Ara els preus s’han moderat i es pot remenar tranquil•lament per escollir la millor opció, però com per desgracia el 99% necessiten una hipoteca, en aquests moments no la trobarien, o si ho fessin l’esforç exigit descarta a massa gent del mercat inmobiliari. Per tant els que vau poder comprar felicitats, ara a aguantar com a valents que l’Euribor es mantindrà a la baixa.
Els que només van especular, doncs mala sort, s’ha acabat el bròquil. Ja vindran temps millors.
I les empreses més que mai tenim que pressionar a la classe política per a que defensi els interessos de la petita i mitjana empresa, principal motor de l’economia d’un país i alhora un dels agents més febles del procés econòmic. Treballadors i empresaris han de unir-se per no permetre que aquesta crisis enfonsi el nostre mercat, doncs tampoc seria just que això passés.
Per últim desitjar a la nostra Alcaldessa Maite Arqué que les coses li vagin molt bé en aquesta nova direcció que ha pres la seva carrera política . Ara disposarà de l’oportunitat de lluitar pels interessos de Badalona a Madrid. Espero que ho faci i ens expliqui que aconsegueix per la nostra ciutat.