17 Mar, 2008
Aigua
Ara que ja ha passat la campanya puc parlar amb certa tranquil·litat d’un tema que preocupa tant com més l’aigua. La sequera és un greu problema que no estem sabent afrontar, especialment les nostres administracions.
La realitat és que cada cop més el preu de l’aigua s’acosta al preu de la cervesa. La societat està penalitzada per l’excés de consum i per això aquelles famílies que malbaraten aquest necessari i imprescindible bé són castigades econòmicament en els seus rebuts. Els nostres fills ens miren de manera acusadora con deixem l’aixeta més temps oberta del compte, segons els han ensenyat a les escoles que nosaltres els portem. Som uns autèntics malgastadors i per això em de ser castigats amb el més ens dol, els diners.
Després de aparèixer com els autèntics dolents de la pel·lícula, inclòs davant dels nostres fills, potser hauríem de dir unes quantes veritats. La primera: Les fuites constants com la de Badalona. Una fuita que només fa tres anys que aboca al mar el consum de 2.000 persones en un dia. Les administracions diuen que això, encara que sembli molt, només és un tant per cent molt petit del moviment diari d’aigua, i que per tant és un fet anecdòtic. El problema és quan enlloc d’una es veu que hi ha més de 9 d’aquestes característiques reconegudes a Catalunya. La segona: Però pitjor encara ja no són les grans, si no les petites i les mitjanes fuites que segons algunes fonts ben informades poden suposar una pèrdua aproximada del 20% de l’aigua en circulació. El sistema de canonades és vell i és més car arreglar-ho que repercutir-ho als malgastadors de les urbes, sers dolents i malgastadors.
La tercera: El major consum d’aigua es produeix al camp i a la indústria, però els malgastadors continuem sent nosaltres. Fortes campanyes institucionals ens avisen que la nostra vida llibertina i dissipada ens durà al extermini, i per això haurem de pagar més i més cada cop que reguem el ficus de casa o posem en marxa la rentadora sense que aquesta estigui tant plena que no es pugui ni tancar la porta.
Ara no em podran acusar de fer campanya en favor de ningú, ara m’acusaran de qualsevol altre cosa, però abans de penalitzar, castigar i fer sentir-nos malament, potser fora necessari que aquestes companyies que tants diners guanyen a costa nostra (i us recordo que som absolutament captius sense cap més opció per canviar de companyia que la de canviar de poble on ells no hi siguin, i evident ment quedar-te esclavitzat amb la nova companyia) i que les nostres administracions que tant cobren, potser i només potser, podrien fer la feina de tenir una xarxa de distribució adient per una societat que paga rigorosament els seus impostos, cada dia més alts.
Personalment reduiré el consum d’aigua el que pugui, però no tant per consciència ecològica si no per estalviar-me euros que de ben segur no m’aniran gens malament per l’època en que ens trobem.