Esteve Garcia-Ossorio

14 Abr, 2008

La noticia de La Vanguardia deia

"Los únicos que gananHabrá crisis inmobiliaria, pero en el mundo de los fondos de inversión el único reducto que conserva una cierta compostura es el de los de inversión inmobiliaria. Este año llevan una rentabilidad anualizada del 5,32%, algo por debajo de la media de los últimos años, ya que en la última década su rendimiento medio fue del 6,96% anual. Gestionan más de 8.500 millones y apenas han registrado salidas de dinero."
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20080413/53454814223.html

En concret una renda anualizada del 5,32%. I es que, vendries el teu pis un 20% per sota del preu que tenia al 2.007? La resposta és NO. Només una circumstància et provocaria això, la necessitat, i la necessitat ve quan ve. Per això quan parlen que els pisos baixaran un 20%, estan parlant de preus en termes reals i no pas nominals, i el que t’estan dient es que el teu pis, al no pujar el seu preu nominal i aplicar-li el cost de la inflació, està perdent diners.
La informació mal donada crea desinformació. Els titulars d’alguns diaris i d’alguns periodistes creen alarma social, i amb una societat que pateix una crisi econòmica no la pots castigar amb informacions esbiaixades i confoses. No ens enganyem, la desacceleració del mercat inmobiliari ha esdevingut un greu problema i s’ha convertit en crisis per la pròpia del mercat financer, tots dos mercats massa lligats i dependents.
Resoldre aquest problema pertany llavors al mercat financer que restableixi el seu clima particular de confiança. Fet això, els titulars de baixades de preus espectaculars en els pisos de mercats tradicionals de primera residència, seran història.

7 Abr, 2008

El proper 19 d’abril a les 12 del migdia es jugarà un partit força curiós: Polítics-ques contra Empresaris-àries/Professionals Liberals . L’entrada serà mitjançant donatiu. La recaptació feta per les entrades així com l’aportació voluntària de l’equip dels empresaris-àries / professionals liberals de 10 euros per punt fet, aniran a parar a la Fundació Marató Badalona contra el Càncer, entitat que des de fa 8 anys s’encarrega d’aquesta difícil tasca i que a aconseguit amb molt poc temps ajudar en la recerca d’aquesta malaltia així com millorar la qualitat de vida dels malalts. Us hi espero. Serà divertit i pagarà la pena per l’ajuda que podrem fer.

Ens veiem

7 Abr, 2008

Sembla inversemblant, que els terratrèmols financers americans estiguin portant tants grans maldecaps a les ja malmeses economies familiars de molta gent de Badalona. Molts et diran que és l’efecte famós de la globalització, que si molt bé la gran majoria no t’ho sabria definir, si que tenen clar que aquest món cada cop es més petit i tot està interconnectat. El que ja no tenen tant clar, i si donem per vàlida la frase “el món és un mocador” (i avui afegiria, ple de mocs), com pot ser que els USA facin tot el possible per redreçar-ho i aquí estem amb la boca oberta, rebent clatellots de tot arreu i sense que les màximes autoritats actuïn amb contundència. Molts , i fa molt de temps, demanem una rebaixa dels tipus d’interès. Les famílies són la base de la societat, i és a aquests nuclis econòmics, que sent realment els més importants, són els que més desprotegits estant. No fa tant, el sistema financer facilitava a aquestes famílies la possibilitat d’endeutar-se de qualsevol manera. Des de casos extrems on un mateix individu acumulava 6 targes de crèdit en una mateixa oficina bancària (cada tarja nova li servia per tapar l’anterior, a un mòdic tipus de més del 20%) fins a coses ben “normals” com incloure la compra del cotxe en l’hipoteca de la casa. Això que era normal, ara és un delicte. Perdó, ara és un delicte plantejar fins i tot la refinanciació de deutes per poder-ne afrontar el pagament i que sobri alguna cosa per poder pagar els rebuts dels subministres, els cànons de l’ aigua i de la llum, l’ibi, el impost de circulació d’un cotxe que ja no es pot utilitzar per que el preu del gas-oil és més alt que el del cava, i així tot un seguit fins que en un moment o altre veus que la nevera és buida i s’ha de menjar alguna cosa, i evidentment no arriba. Portem molts mesos veient que això no va bé, però sota la meva opinió, i a diferència d’altres crisis, tenim base per redreçar aquest merder. Patirem però ens en sortirem.