Esteve Garcia-Ossorio

26 Mai, 2008

Després de mesos escoltant com una part de la població se n’alegrava de la crisi del totxo, les conseqüències són cada cop més dures i evidents també a d’altres sectors, que relacionats o no, veuen com els seus números no quadren. I quan la cosa no quadra s’han de prendre mides. La primera és la reducció de tota aquella despesa que no sigui estrictament necessària per la supervivència de la companyia, i una d’elles és la partida destinada a publicitat i relacions públiques. Quin problema més gran! Milers d’equips esportius depenen dels seus espònsors per dur a terme la seva activitat. Què faran ara en el que buscar un substitut serà una missió impossible? Com s’alimentaran aquests clubs? Dels socis? Dels ajuntaments? Com diuen, mala peça al teler. Una crisi en un sector tant important com el immobiliari està portant mal de caps en tots els àmbits i a tothom. Era necessari un ajust tant salvatge com el que s’està patint? Personalment crec que era del tot innecessari, doncs la desacceleració iniciada al 2007, tot i problemàtica, hagués provocat un aterratge del sector sense gaires desperfectes. Ara, amb la gran bufetada, fins i tot en sortiran perjudicats els nens i nenes que cada cap de setmana fan esport, i de moment ningú fa res. Una llàstima

16 Mai, 2008

Aquest és un cometari fet a la plana www.euribor.com.es que escenifica el que està passant a peu de carrer. Li desitjo el millor

#22, Bartolo

14 de Mayo de 2008, a las 10:38.

Buenos días a todos.

Tengo 4 hijos y 43 años.Mi mujer y yo llevabamos 8 años intentanto tener descendencia desde que nos casamos en el 98.Nos fuimos de viaje de novios entusiasmados, con los mueble pagados y con el 30 % del piso de 2 dormitorios.Como personas precavidas y ahorradoras “por si acaso” pulsamos el diferencial del piso para evitar cortocircuitos y que nuestro “nidito” permaneciera intacto hasta nuestra llegada de Tenerife.

Pasaron 6 años hasta que a mi mujer y a mí nos recomendaron un tratamiento de fertilidad.Es un proceso largo y costoso pero por fín dio sus frutos….y tanto… 4 frutos a cual más guapo y deseado.

Como comprendereis en el piso de 2 dormitorios ya no ibamos a caber por lo tanto decidimos comprar uno un poco más grande con los consiguientes gastos.Mi mujer dejó de trabajar pues con los crios se cuatriplicó el trabajo y mi sueldo la verdad es que no es para tirar cohetes.

Lo estamos pasando mal, la letra ha subido y los gastos también.Quizás tengamos que intentar vender el piso en breve e irnos de alquiler a uno más viejo.Lo que menos me preocupa ahora es el que pensarán, tampoco tendré que darle explicaciones a mis hijos pues son muy pequeñitos, pero me asombra que personas con un mínimo de racionalidad se alegren de que suba el Euribor y yo me encuentre en esta situación.

A todos estos les dedico este artículo,el primero y el último porque por ahora no volveré a leer más este foro ya que el euribor va a dejar de ser una referencia en mi vida, ahora mi referencia será sobrevivir con mis 4 hijos en una casa prestada.

Por cierto cuando volvímos del viaje de novios al abrir la puerta olía a podrido en todo el piso, pues al desconectar la luz, toda la comida del congelador se pudrió, nunca se me olvidará ese olor nauseabundo,olor que me recuerda a aquellas malas personas que se alegran de las desgracias mías y de mis chiquillos.

Hasta Siempre.

5 Mai, 2008

Sembla que efectivament hem tocat fons. La banca està començant a poder vendre les seves emissions de cèdules hipotecàries al mercat estranger a un preu raonable (EURIBOR+0,35), i això és un indicatiu de que la confiança s’està recuperant. Banc de Sabadell va col•locar la seva emissió en tant sols 1 hora, més de 1.200 milions d’euros.
Des de un inici he parlat que la crisi econòmica en la que estem immersos és deguda al sector financer. El sector inmobiliari estava en procés de desacceleració però la crisis de confiança a la banca va precipitar a aquest primer en un daltabaix de pèrdues esgarrifoses. La necessitat de vivenda continua existint i amb la mateixa força de sempre, i per exemple els següents:
- El preu dels lloguers s’han incrementat més d’un 10% en aquest principi d’any.
- La publicitat d’un grup de promotors que deia que venien habitatges a preu de cost va col•lapsar les línies telefòniques demanen un d’aquests pisos.
Doncs bé, aquestes emissions de cèdules hipotecàries obren les portes a una normalització en la concessió de crèdits, fet fins al moment impossible. Aquesta situació és imprescindible per poder assentar uns fonaments mínims per la remuntada, que per molt que ho desitgi, difícilment es podran intuir fins després de l’estiu.
Ara la pregunta és, què estan fent les diferents administracions per ajudar a la població a superar la crisis? En sap greu contestar ara mateix, però el cert és que ben poc.