13 Nov, 2008

Les piràmides, el Taj-Mahal i El Corte Inglés de Badalona

Permeteu-me la meva admiració per les grans construccions que el ser humà ha fet al llarg de la història. Des de els prehistòrics Dolmens fins els impressionants gratacels de Xangai, tenim tot ventall de diferents tipus de construccions que avui, inclús per els professionals de la matèria, deixant bocabadats al més pintat, tant per la seva bellesa com per la seva complexitat. I això tenint en compte que els nostres avantpassats no disposaven dels avenços tecnològics que nosaltres sí tenim.
Ara a Badalona ens costa plantejar-nos baixar al centre El Corte Inglés per les dificultats que suposa, tant per la ubicació del mateix com per el complicat desenvolupament d’una millora de la xarxa de comunicacions de la ciutat.
Fixeu-vos quines excuses més pobres si ho comparem amb els egipcis. És preferible ficar-lo a Can Llamas, en terra de ningú, a esforçar-nos en fer possible un gran projecte, que encara que difícil i costós (ningú a dit el contrari) donarà un millor rendiment a la ciutat i potser, a no tant llarg termini.
Revitalitzar el centre de la ciutat ha de ser prioritari, doncs és la imatge d’una ciutat i per tant no el podem deixar de banda. El Corte Inglés és una idea, però, hi ha cap altre millor en aquests moments?

1 Nov, 2008

Les declaracions de la Reina Sofia

La polèmica creada per les declaracions de la Reina Sofia en el llibre de Pilar Urbano em permeten discrepar en el sentit de les crítiques.
No entenc com alguns es poden escandalitzar per les seves declaracions tenint en compte qui és, les seves creences, la seva edat, la seva escala de valors, etc... Tot hom sap que la Reina és Catòlica de plena convicció, per tant el que diu no és més que refermar el que el Vaticà promulga. On és la sorpresa?
Potser, i enlloc d’escandalitzar-nos pel que pensa, ens hauríem de qüestionar si la Reina d’Espanya es pot permetre fer aquesta mena de reflexions en veu alta. Jo entenc que no. Ella representa a tots els espanyols i per tant ha de respectar amb el silenci les diferents sensibilitats. No hi ha excusa amb que el que està fent són reflexions personals. És qui és, viu com viu i per tant això no es pot dissociar.
De tota aquesta història el que més admiro és la campanya de marketing per vendre un llibre que difícilment algú llegiria, i que ara segur ho faran uns quants.