Esteve Garcia-Ossorio

29 Des, 2008

Un dels missatges del President de la Generalitat és que els catalans hem de consumir més, ja que això ens ajudarà a pal•liar els efectes de la crisi, i el seu bon amic Solbes ens assenyala que per tal que les comunitats autònomes es mantinguin, podran pujar el IVA. Fantàstic. No en tenim prou per arribar a final de mes que a sobre se’ns farà més difícil i costós. Però que no es donen compte que l’única manera d’incentivar el consum es baixar impostos, especialment els indirectes? Tant difícil és d’entendre que l’única opció de consum és disposar de líquid?

L’opció fàcil de segons quins tipus de política i de polítics és sagnar al contribuent, sense adonar-se que això el que estimula a mig termini és tot just el contrari al que s’està buscant. Baixem impostos i que la banca faci la seva feina amb els diners que rep de l’Estat, veureu com la vida se’ns posa una mica més fàcil.

No permetem abusos com els de la SGAE (Societat General d’Autors), per posar un exemple, que emparant-se en les contradiccions del Govern espanyol, tenen la poca vergonya de cobrar drets d’autor el dia de la Marató de TV 3, quan els musics que hi van anar ho van fer de franc per una causa necessària. Masses contradiccions per una situació crítica que requereix mesures dràstiques i que afavoreixen la creació de treball i el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses.

Tot i amb això, i sense entrar en cap mena de contradicció, desitjar-vos unes bones festes, doncs de ben segur ens les mereixem. Bon Nadal

22 Des, 2008

Inflació, Estangflació i ara Deflació. La primera és dolenta, la segona és pitjor i la tercera terrible. Doncs aquest és el panorama mundial d’aquests moments. No tinc clar que amb aquesta mesura els EEUU resolguin el problema, i possiblement a llarga termini suposi problemes semblants al Japó, que des de fa una dècada es manté amb tipus per sota de 0,5%, sense possibilitat d’augmentar-los, perdent així una eina de política monetària importantíssima. És inadmissible que la Banca tingui l’aixeta tancada i vulgui fer l’agost per la situació d’asfíxia que ells mateixos han ajudat ha crear. Europa ha d’actuar amb contundència per reactivar l’economia i si la solució és nacionalitzar la banca temporalment, doncs que així sigui. S’acosta final d’any i és típic fer-ne un repàs. Potser em direu que es massa d’hora, però si ja s’han penjat els llums de Nadal per tot arreu, per que no fer-ne la primera valoració. Però la sequera dels mercats financers continua i sembla que la solució no arriba. Les mides governamentals no es traslladen a la petita i mitjana empresa, que necessitada del crèdit, doncs ha de finançar als seus clients i retornar els crèdits a curt que ara no es refinancen, veu com cauen les vendes i ha de fer reestructuracions internes que es tradueixen en un increment d’aturats que esgarrifa. Gran problema. Estem en cercle viciós en el que el teixit empresarial i la classe treballadora poc tenen a fer més que patir “sed” i de la forta. La primera sequera es va resoldre amb un Maig plujós com mai. Tindrem properament un maig semblant per resoldre la financera?