29 Gen, 2009

El comprador pervers

Enviat per admin 18:20 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (4) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Tots ens adonem que les coses han canviat molt i es confirma que en l’economia (com d’altres aspectes de la vida) de vegades tens la força i d’altres et trobes en feblesa. Ara el comprador té la paella pel mànec. Com? És fàcil, només ha d’esperar fins que el venedor no pugui més i cedeixi a les pretensions d’aquest. Però això que s’ha estès com una taca d’oli pel comerç en general comporta uns riscos importants. Un general per a tots que és la paralització de les transaccions comercials i això, més que un risc, és un efecte negatiu gravíssim per l’economia del país. Entrant en aspectes més particulars ens trobem
a) L’espera desmesurada, tant que al final un altre comprador s’avanci i ens deixi amb un pam de nas.
b) El que podríem dir vulgarment com passar-nos de rosca. Intentar comprar per sota del preu que el venedor pot vendre farà que aquesta operació no es dugui a terme i per tant es perdrà l’oportunitat de gaudir del bé desitjat
La tècnica de l’espera ajuda al comprador a assolir importants descomptes en les seves adquisicions, però hi ha una frontera en la que si es rebassa aquella transacció no es produirà mai. Toca doncs al consumidor no traspassar la frontera i el venedor recordar en èpoques millors (que vindran) que al client s’ha de tractar com correspon.
publicat al diari BNS

22 Gen, 2009

BBB

Enviat per admin 16:58 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (29) | Trackback Retroenllaços (0) | General
No estic parlant d’una qualificació creditícia, si no del Badalona Bàsquet Base, eina inoperant que maltracta a certs clubs històrics de la ciutat i que impedeix que el possiblement millor president que n’hagi tingut mai (per coneixement, experiència i prestigi) pugui fer la feina que els nostres clubs, i parlo de tots, es mereixen. En èpoques com les que estem vivint on aconseguir espònsors s’ha convertit en una tasca impossible, les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona i gestionades per el BBB es converteixen en aigua de vida. El problema s’origina quan s’exclouen clubs històrics de Badalona per rebre aquestes subvencions en base a criteris desconeguts que només beneficien a qui els han creat (certs membres del BBB). Et faig una crida President: No permetis més aquest expoli. Confiem en el teu coneixement i el teu amor per el bàsquet. I si no et deixen, denuncia-ho, et recolzarem.
publicat al diari BNS de Badalona

15 Gen, 2009

Un nou expedient X

Enviat per admin 09:18 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Ja sé que la sèrie està caducada, però tot i amb això el seu títol ajuda a explicar aquelles coses inexplicables de la nostra vida quotidiana. La agent Scully (a mi m’agradava més) s’hagués quedat sorpresa en veure el peatge del port de Badalona. Com podia ser que un carrer de la nostra ciutat i posessin un peatge? Enigmàtic, però allà estava. Sempre quedava la possibilitat de no passar-hi per allò de no pagar i reivindicar una injustícia. Ara es decreta per part del nostre Ajuntament una pujada de barreres, cosa lògica i de sentit comú com a conseqüència de les actuacions que es duen a terme. Però el misteri s’agreuja quan Marina Badalona vol fer pagar al Ajuntament, o sigui a tots nosaltres, per tots els cotxes que passin durant tot el període en que no es cobri directament als conductors. Hauré de pagar igualment i sense passar-hi!
Li dic enigmàtic per no dir-li un altre cosa. De vegades no cal inventar res especial, només cal mirar el que fa la resta i veure que això del peatge ni beneficia al Port ni beneficia a la ciutat. El Port de Masnou dóna 20 minuts de cortesia als seus clients per tal de quedar-se o marxar. Quanta gent aniria al Port sabent això i decidiria un cop allà si es queda a menjar, comprar o a passejar? Crec que molta.

8 Gen, 2009

M'han renyat

Enviat per admin 17:10 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (12) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Em sap greu reconèixer-ho, però és així. La crítica, constructiva això si, va dirigida a la mancança de proximitat dels meus escrits. M’han hagut de recordar que aquest diari parla de temes locals, i jo habitualment me’n vaig una miqueta més lluny. Sí que és cert que aquesta defugida és conscient, ja que aquí tenim la pell molt fina, i qualsevol crítica, per molt bona i positiva que pogués ser, és considerada un atac personal contra la institució i els seus representants. L’excusa no em va valer. Els vaig dir que podia parlar de la FEB (Federació d’Empresaris de Badalona) doncs creia que no estaven a l’alçada de les circumstàncies. Les circumstàncies es resumeixen en una de les pitjors crisis empresarials de la història, i la nostra FEB, apart de convidar-nos a esmorzar un cop al mes i 4 conferències, no ha fet gaire cosa més. No cal recordar-los (als de la FEB) que l’associacionisme neix per reivindicar davant qui sigui els drets d’un col•lectiu concret. Per això és imprescindible complir unes quantes premisses:
a) Estar a prop de l’associat, agremiat o el paga-quotes de torn. Per això s’ha d’estar informat del que li passa. Una trucada potser?
b) No criticar al teu paga-quotes. És important que una junta directiva dirimeixi les seves fòbies o mancances en pro del bé comú. Alguns no recorden temps passats.
c) Donar la cara en tot moment. Per exemple lluitar per a que els 38 milions en obra pública adjudicada al Ajuntament de Badalona siguin concedits a empreses de la ciutat. (a totes les empreses de la ciutat que hi puguin participar)
d) Complir promeses. On és la quota dins la junta per els joves emprenedors?
e) Si el paga-quotes no està d’acord amb la teva gestió no vol dir que et vulgui fer fóra, senzillament que no està d’acord i que desitja que milloris el teu servei.
La FEB és un instrument molt valuós i una organització molt seria, però per a que aquest concepte es mantingui s’ha de treballar i de valent i no mantenir una institució en la letargia. La imatge és molt important i el que es fa encara més. També toca que els que pensin de manera diferent ho puguin dir, amb respecte, però que ho facin obertament i no pels racons com es massa habitual a la nostra ciutat.
Em sembla que el toc d’atenció m’ha servit, però això no ho sabré fins més endavant amb la crítica de tots vosaltres. Mil gràcies pels vostres comentaris.

4 Gen, 2009

El nou tempo

Enviat per admin 22:06 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (12) | Trackback Retroenllaços (0) | General
El meu amic Cinto no és un llicenciat per la Universitat de Harvard. Ell és llicenciat per la Universitat de la Vida i el màster que li confereix estar cara el públic des de que té ús de raó. Ell m’apuntava un greu problema que patim els petits i mitjans empresaris: el nou tempo. Per definició el curt termini eren aquells projectes, procediments, etc., inferiors a 1 any. El mitjà termini fins a 5 anys, i el llarg superior a aquest últim. Ara el curt termini és el dia a dia, el mitjà fineix en un 1 mes i el llarg té una visió que no arriba als 6 mesos. Amb aquesta perspectiva que comparteixo plenament, com voleu que es planifiqui una sortida airosa d’aquesta crisi. Les solucions queden emparades en anar sortint del pas de la millor manera que es pugui, i que les destrosses no siguin prou importants com per encarar un possible futur de bonança amb alguna oportunitat.
El meu amic Cinto és llest i estar patint per que no veu que les solucions estiguin arribant a peu de carrer. Els bancs no fan la seva comesa, i diu que la tenim que fer nosaltres, amb els riscos que comporta, ja que aquesta no és la nostra feina. De vegades els Zapatero, els Solbes o els Montilla s’obliden del carrer, i les seves polítiques obliden el poble, que curiosament és a qui va dirigit.. El meu desig és que el 2.009 el poble rebi els ajuts promesos i en sortim d’aquesta que no és petita. Bon any