27 Feb, 2009

M’han robat el formatge

Enviat per admin 09:59 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (24) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Me l’han fotut i ben fotut. Quan vaig llegir el llibre de Spencer Johnson, tot un best seller de fa 10 anys, em va semblar entendre molt bé el que explicava que, en síntesi molt sintetitzada, es tracta de vèncer la por al canvi i entendre’l com un fet positiu. Em va agradar molt i vaig fer analogies de la meva vida amb els diferents personatges que s’hi exposaven, doncs d’alguna manera podem identificar-nos amb cadascun d’ells en diferents aspectes.
10 anys després m’han pres el formatge, m’han fotut un calbot i estic tant estabornit que em costa entendre el que passa. El que passa es que les coses han canviat i el que valia fa uns mesos ja no serveix. Tenim d’aprendre i adaptar-nos a les noves circumstàncies, ja que si no ho fem difícilment en sortirem.
Realment els problemes son importants: fallides empresarials, atur en augmentant dia a dia, inseguretat ciutadana, el quart món creixent, i a Badalona no en som immunes a aquesta situació. El lideratge és ara més necessari que mai, i per tant els representants de les diferents organitzacions tant socials com polítiques han de donar el pas endavant i fer-se responsable de la sortida.
Tot i amb això, la gent del carrer també hem de començar a buscar la part positiva de tot aquest mal son. Hem de començar a parlar de com en sortirem i no pas de lo malament que estem. Hem de començar a positivitzar aquesta crisi de manera que en veiem les noves oportunitats que ens puguin aparèixer. Llibres com Qui m’ha robat el formatge? o El Secret de Rhonda Byrne poden ser una referència per ajudar-nos a un canvi d’actitud més positiu i efectiu.

20 Feb, 2009

Força Penya

Enviat per admin 12:39 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (12) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Marxo cap a Madrid. Volia fer-ho ahir, però m'ha estat impossible. De totes maneres el primer plat de la Copa serà per mi aquest vespre. Jugarem contra un històric en hores baixes, així que crec que el nostre màxim enemic serem nosaltres mateixos.
Em veig a la final, i toi i que suarem de debò, hi tinc molta confiança. Estadísticament ho tenim magre, però la màgia de la Copa, el millor torneig d'Europa des de fa molt temps, pot fer trencar qualsevol estadística adversa.
Cremarem Madrid.
Força Penya
 És diumenge vespre: la predicció no va fallar: nosaltres vam ser el nostre màxim enemic. Vam perdre. El Tau ha guanyat. Fins la propera i ha concentrar-nos en la lliga que serà força complicada.

19 Feb, 2009

Heroi o Dolent?

Enviat per admin 13:01 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (4) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Aquest cap de setmana teníem la notícia que un petit empresari de la construcció de les terres ponent havia estat detingut en un intent d’atracament a una oficina bancària. Era la cinquena en 5 mesos i havia aconseguit més de 80.000 euros. No va oposar resistència, i com deia un dels mossos d’esquadra, aquest senyor no és un delinqüent (com els que solen atracar bancs li va faltar dir), en tot cas afegeixo jo, un desesperat. Els diners robats eren per pagar deutes de l’empresa i continuar treballant.
És molt clar que aquesta no és la solució. Si així fos ens trobaríem en mig d’una pel•lícula americana del Bronx, i de ben segur seria per estar molt espantat. Però està clar que aquesta acció no ens pot deixar indiferents: robava per pagar els deutes de la seva empresa i poder continuant treballant. No hagués estat millor que l’haguessin finançat adequadament? No hagués esta millor que li permetessin continuar treballant?, no es millor solució deixar-lo treballar per a que pagui deutes que tancar-li la empresa? El resultat d’aquesta història no és un empresari a la garjola, és una nova empresa tancada i més treballadors a l’atur. La banca espanyola continua sense fer-se responsable de la seva mala gestió, fent culpables als seus clients i exigint l’ajuda estatal per tal de sanejar els seus comptes, i a sobre ens continuen dient que guanyen molt i molt, com si tot això fos un exercici de responsabilitat i no pas un acte de cinisme impropi de dames i cavallers com asseveren ser.
Crisi i inseguretat malauradament van de la ma. El nostre Ajuntament haurà de duplicar esforços sense recursos econòmics, però ho tindrà que fer, i haurà d’exigir a les més altes administracions que obliguin al poder bancari a fer la seva feina, doncs el perjudici ja és general de tota la ciutadania.

13 Feb, 2009

Aprendrem?

Enviat per admin 11:22 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (4) | Trackback Retroenllaços (0) | General
És una autèntica incògnita. Preocupa el fet que, veient tot el que està passant, la societat civil no es mobilitzi. Badalona no és diferent. La societat civil badalonina porta aletargada molt de temps. Comentàvem amb un grup d’amics que ens agrada xerrar de la nostra Badalona que un mal que patim, encara que està molt estès per la societat del país, és que les diferents organitzacions de sempre (associacions de veïns, clubs esportius, etc) estant agonitzant. Les seves estructures arcaiques impedeixen adaptar-se als nous temps, però potser ja no estàvem tant d’acord si eren les estructures o les persones que les dirigien. Aquí hi va haver una mica controvèrsia. Uns dèiem que el mal era la perpetuació en els càrrecs, que si haguessin canvis les adaptacions serien possibles , mentre d’altres deien que el mal s’originava en la pròpia organització en tenir que enquadrar-se en un marc excessivament estricte i que pertany al segle passat.
En una cosa vam estar d’acord: la manca de gestió de talent. A Badalona talent n’hi ha, però on està, o millor dit, per què no s’implica? Per què marxa? Seria bo encetar un debat per veure que passa i posar-hi mides? Sortir d’aquesta crisi és important però crec que encara més aprendre per que no passi el mateix d’aquí un temps. El talent i la seva bona gestió són les millor armes que una societat pot usar contra els contratemps. Fem-ho!

5 Feb, 2009

L'autònom

Enviat per admin 19:10 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (11) | Trackback Retroenllaços (0) | General
La publicitat és moltes vegades, a més d’una important eina empresarial, una divertida paròdia d’una dura realitat. Faig referència als diversos spots que una empresa de telefonia mòbil fa per captar com a clients al col•lectiu d’autònoms. Els mostra com una “rara avis”, bitxo estrany, que dedica el 100% de la seva vida al negoci amb l’objectiu de donar el millor a la seva família. No us sona de res? Jo diria que és el que busca tothom, amb l’excepció de que l’autònom no té ajudes de cap mena. Si el negoci va bé pot fer front a les seves obligacions i tenir un capritx de tant en tant. Si van malament sol posar tota la carn a la graella, amb la qual cosa, si les coses no es solucionen, ho acaba perdent tot i a més serà perseguit pels deutes de per vida. Als bitxos estranys se’ls sol protegir per a que no desapareguin. A l’autònom se’l té de protegir, ja que ha de continuar sent el motor creador de riquesa d’un país on la classe mitjana està en perill, doncs les bases que la sustenten s’estan esmicolant sense remissió. És aquí on els diferents governs han de lluitar per a que no succeeixi. Les entitats financeres han de fer la seva feina i no deixar caure el teixit industrial com ho estant fent. El perill d’esclats socials (com s’anunciava a Davos) s’han d’evitar de la manera que sigui. Ara toca fer una aposta radical per salvar la societat d’aquesta crisi, i tot els agents que la conformen s’han d’unir amb aquest únic fi, defugint d’interessos particulars, pensant globalment actuant localment.