27 Mar, 2009

Joseph Pilates

Enviat per admin 12:51 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (14) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Tots haureu sentit anomenar el mètode Pilates. De fet alguns centres esportius de Badalona l’imparteixen, tot i que són molt pocs els que apliquen l’autèntica tècnica del seu creador. El que pot ser no sabeu és qui era Pilates. En Joseph Pilates va ser un nen malaltís, amb greus problemes d’asma i febre reumàtica. El llit va ser un element predominant en la seva infantesa. Allà, allunyat dels altres nens i veient les seves mancances i impediments, va revelar-se contra el seu destí i començar a estudiar el cos humà gràcies als llibres que els duien els seus pares. En conèixer el seu cos i el seu funcionament, va començar a estudiar tècniques de tot tipus per sanar el cos, i fruit d’un extraordinari poti-poti va crear i perfeccionar el seu mètode, el qual el va convertir en una persona forta. Veient-ne els resultats en ell mateix, va exportar el seu mètode a la resta del món amb els resultats que tos sabem.
Volia posar aquest exemple perquè veiem (i jo m’incloc) que de qui em d’esperar ajut és de nosaltres mateixos. Podem esperar, tot queixant-nos de la mala sort, que algú ens resolgui el problema. Però això no passarà. Com més aviat ho tinguem clar, abans ens posarem mans a la feina per resoldre els problemes que ens condicionen.

20 Mar, 2009

Fem-ho diferent

Enviat per admin 09:38 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (2) | Trackback Retroenllaços (0) | General
“Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix” Albert Einstein. La saturació dels mercats és evident. Els financers, els laborals, tots o la gran majoria es troben en col•lapse i l’espiral negativa impedeix que en sortim. Però fixeu-vos, si la situació que vivim reflexa que els models anteriors han fracassat i per això ens trobem en una situació crítica i complexa, què podem fer per canviar el sentit de l’espiral? Cadascú haurà de reinventar-se, haurem de trobar com vendre’ns millor. Haurem d’assumir que pel que sabem fer ara rebrem menys i per tant la diferència perduda l’haurem de compensar d’altres maneres. És per això que tenim de començar a fer quelcom diferent. Cadascú des de la seva posició ha d’intentar variar el model.
Aquest esforç ha de venir recolzat per les nostres administracions. Per exemple des de les més altes instàncies obligant als bancs a fer la seva feina i fent-los assumir els seus errors. Des de les administracions locals fomentant el treball dins les seves fronteres, ajudant a les seves empreses a que es mantinguin i desenvolupin nous projectes generadors de treball i riquesa. Ara és el moment del do de pit. Tot el que no es faci ara ja no es podrà fer i els responsables han de saber que no van estar a l’alçada.
publicat al Diari BNS el 19 de març de 2.009

12 Mar, 2009

Desconeixement

Enviat per admin 16:16 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Participant en una tertúlia de Radio Ciutat de Badalona, la representant de Comissions Obreres a Badalona deia que la població no en sabia prou o tenien un important desconeixement de les normes electorals. Fruit d’aquest desconeixement col•lectiu, les esquerres (a excepció dels Socialistes) patien una manca important de representació al Congrés i al Senat.
Realment m’ha costat arribar a comprendre que una afirmació com aquesta vingués donada per una persona tant marcada ideològicament, doncs per un moment m’ha semblat que es tractava d’un membre dels més rancis de la dreta espanyola.
Realment tenim molt desconeixement, ja que no podem oblidar que la riquesa del nostre país respecte al dret que ens regula és molt gran. Però això no és una excusa davant la reacció dels votants. El vot, moltes vegades fet des de l’estómac i no pas des de el seny, no deixa de reflectir un estat general de la societat en que vivim. En els últims comicis em vist com l’abstencionisme guanyava votants, molts cansats o defraudats d’aquells a qui van dipositar la seva confiança i no van rebre més que insatisfaccions. La pèrdua progressiva de vots només deixa veure que l’electorat no està conforme amb les propostes dels seus polítics; que ja no convencen; que ja no inspiren ni il•lusió ni optimisme; que la seva retòrica ha deixat d’entusiasmar. Per desgracia aquest problema no només recau en alguns partits, si no en la majoria i donar a la culpa al desconeixement és una greu equivocació que no permet reconèixer els propis errors.

5 Mar, 2009

Indicadors

Enviat per admin 16:36 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (10) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Davant la pregunta quan s’acabarà la crisi, la resposta ha de ser molt curosa i meditada. No ho sabem al cert, però si es poden interpretar certs indicadors per tal de fer-ne una aproximació. Crec que tinc que matissar que el fet tècnic de dir que sortim de la crisi no vol dir que els seus efectes col•laterals siguin molt presents i continuïn provocant molts mal de caps a la nostra societat. Dit això parlem d’un dels indicadors estrella, la Borsa.
Històricament les Borses han estat un bon indicador per a començar veure si entràvem en zona de turbulències o en sortíem d’elles. De fet, hem pogut veure com abans que certs indicadors tradicionals com el PIB o la taxa d’atur tinguessin una reacció, els diferents índexs borsaris van començar a descomptar les pèrdues. De la mateixa manera, la estabilització de les Borses és una bona senyal conforme el terratrèmol ha passat.
Aquesta mateixa setmana hem vist com les Borses continuen a la baixa i on es poden produir autèntics cops com a conseqüència de la forta incertesa dels mercats. L’IBEX havia perdut fins dimarts més del 21% del valor amb que va començar l’any. La notícia bona: sembla que tocar fons es cada cop més a prop i això és una condició absolutament imprescindible per poder visualitzar un final. Ja queda menys
Publicat al diari BNS el 5 de març