29 Oct, 2009

Què ens està passant?

Enviat per admin 11:53 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (10) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Les detencions del batlle de Santa Coloma de Gramenet junt amb d’altres persones per presumptes delictes urbanístics i la possibilitat de que Badalona pugui estar immersa dins aquesta conxorxa em provoca molta tristesa i decepció.
Semblava que a Catalunya les coses eren diferents respecte a Espanya, i resulta que no és així, simplement que el famós oasi ha resultat ser un miratge en un desert infinit.
No vull jutjar a ningú doncs, i per davant de tot, preval el fet de que tothom és innocent fins que no es demostri el contrari, però val a dir que la situació és molt trista, indignant i fins tot ja cansa que setmana rere setmana vagin sortint més i més escàndols per possible corrupció de càrrecs públics i polítics. Tant fàcil és posar la ma a la caixa i que ningú se n’adoni? O es que si se n’adonen i no diuen res a saber per quin motiu?
Les repercussions de tot això, més enllà de les judicials, és anar mica en mica fent més i més gran la desafecció del ciutadà per la política. Comentaris com “no vaig a votar per que tots són iguals” “passo per que són tots una colla de lladres” i un llarg etc de tòpics que cada cop són més difícils de replicar.
Espero que Badalona no en surti mal parada en aquesta investigació ni en properes que es poguessin fer, però crec que cada dia serà més difícil que davant les promeses dels nostres polítics i hagi algú disposat ni tant sols a escoltar-los.

19 Oct, 2009

Concentracions

Enviat per admin 09:52 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Les pròximes fusions de les caixes catalanes obren un nou panorama del sector que en cap dels casos garanteix que l’aixeta del crèdit es torni a obrir. Sense crèdit, sense vendes, sense ingressos i amb apujades d’impostos, per molt que el nostre Regidor d’Hisenda hagi anunciat la congelació dels d’àmbit local, la situació és cada cop més negre i desastrosa. Cal recordar que amb l’anterior pujada, una pujada molt dura doncs es va aplicar l’IPC del mes d’agost de 2.008 (4,9%), la justificació va ser que sempre havia estat així i que per tant, quan es variés aquesta circumstància ja en sortiríem beneficiats. L’IPC del mes d’agost d’aquest any ha estat negatiu, en concret un -0,8%. La congelació no val. I no valen altres actuacions on aquest govern no fa cas als seus propis 50 compromisos. (Veieu-los a la mateixa web de l’Ajuntament) La crisi a més d’econòmica és una greu crisi de confiança. Ja no creiem el que ens diuen, doncs massa sovint ens enganyen. La política ha perdut el lideratge al que està obligada i la ciutadania només espera que d’altres com Obama ens arrosseguin amb la seva recuperació. Trist.

7 Oct, 2009

La banca ja es financia als preus més baixos de la crisi

Enviat per admin 11:38 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Us faig un copiat i enganxat d'un article que ha sortit a expansion.com. Si això és cert, cosa que no dubto, per què les empreses, autònoms i particulars no tenen accés al crèdit? I si en tenen, per què és tant limitat i tant car? I què pensa fer el govern?
Mentre haurien de resoldre d'immediat aquests interrogants ens em de vuere amb Gürtels, Millets i d'altres males companyies.
La banca ya se financia a los precios más bajos de la crisis Publicado el 06-10-2009 , por D.Badía/M.Romani.Madrid Un giro de 180 grados. Es el movimiento que han mostrado los mercados mayoristas de financiación en las últimas semanas. Tras el estallido de la crisis en verano de 2007 y, principalmente, tras la quiebra de Lehman Brothers de septiembre de 2008, las entidades se toparon con serias dificultades para captar liquidez a través de las emisiones de deuda.
Los que lo consiguieron, por otro lado, tuvieron que pagar unos precios desorbitados. Sin embargo, en las últimas semanas ha vuelto poco a poco la confianza de los inversores y, en estos momentos, la banca goza de las mejores condiciones de financiación en dos años. Este benigno escenario se ha creado, por un lado, debido a la fuerte caída de los diferenciales y, por otro, por la progresiva rebaja de tipos de interés hasta mínimos históricos. Si en mayo Santander, La Caixa, Popular y Banesto llegaron a pagar más de 120 puntos básicos sobre el índice de referencia para las emisiones a tipo fijo o midswap por sus cédulas, ahora se están colocando estos mismos activos a la mitad de precio. Una muestra del optimismo que reina en los mercados es el éxito de la operación de BBVA de la semana pasada. La entidad emitió, con la ayuda de Barclays Capital, Calyon, HSBC y Société Générale, cédulas por importe de 1.000 millones de euros a cinco años y un diferencial de 30 puntos básicos sobre midswap. Se trata del nivel más bajo desde la operación que realizó Intermoney Titulización en noviembre de 2007, que colocó la deuda con un margen de 10 puntos básicos sobre la misma referencia. De ahí la reciente avalancha de emisiones que se está viviendo para aprovechar la abundante liquidez que hay en los mercados. Desde el 2 de septiembre, entre BBVA, Unicaja, Caja Madrid, Pastor, Banesto y BBK han colocado 7.000 millones de euros. Desde mayo, la cifra asciende a 14.200 millones y el saldo vivo total, según datos del mercado de renta fija privada AIAF, supera los 352.000 millones. Las favorables condiciones de financiación animan a que se estrenen nuevos emisores. BBK lanzó su primera emisión de la historia por importe de 1.000 millones y, próximamente, lo hará Cajamar, para lo que ya ha fichado a un grupo de bancos colocadores liderado por Caja Madrid, Calyon, Deutsche Bank, HSBC y Santander. El director de gestión financiera del balance de Banco Pastor, Antonio Muñóz, opina que “el spread de crédito de las cédulas se está aproximando a niveles más acordes al riesgo implícito de este producto”, que cuenta con calificaciones de máxima categoría y está respaldado con la garantía de toda la cartera hipotecaria. “Se seguirán viendo emisiones y la liquidez proveniente de vencimientos de deuda se reinvertirá en estos mercados”, añade. Plan de compra del BCE No obstante, esta favorable evolución no hubiera sido posible sin las medidas tomadas por el Banco Central Europeo (BCE). En mayo anunció un plan de compra de covered bonds, equivalente a las cédulas españolas, por un importe de 60.000 millones, con el fin de reactivar esta vía de financiación tan usada por la banca para financiar el crecimiento del crédito. Por ahora, ha adquirido 16.090 millones, un 26,81% del total, según datos de la institución monetaria. El responsable del área de mercados de capitales de un banco hace hincapié en que con las últimas emisiones está quedando claro que el inversor está volviendo a discriminar: “la emisión de BBVA fue 22 puntos básicos más barata que la de Unicaja”, aporta como ejemplo, lo que es una señal de que el mercado vuelve a estar sano, porque se paga en función del riesgo. No obstante, los expertos consultados no esperan que los precios vuelvan a lo niveles a los que se encontraban antes del verano de 2007. “Los diferenciales no volverán a situarse en esos niveles, cuando eran prácticamente planos”, asegura el director de tesorería de una caja.

2 Oct, 2009

Manifestacions

Enviat per admin 10:56 | Permalink Enllaç permanent | Comments comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Badalona 30 de setembre de 2.009. Un grup de persones es manifesten pels carrers del centre demanant feina. Són els nostres veïns i veïnes que desesperats per l’actual situació surten al carrer per fer-ho palès. M’entristeix que això passi i em preocupa molt més veure que això, per desgracia, no s’acaba aquí.
La pujada d’impostos és una incongruència, una temeritat i una injustícia, doncs com ja havia dit en anteriors escrits, aquesta pujada haurà de ser assumida per la majoria de la població.
Aquí els nostres polítics callen, tanquen files i neguen l’evidència, mentre nosaltres, la classe mitja, tenim de pagar encara més les conseqüències d’una crisi que de ben segur no em estat els culpables. Els nostres governs (estatal, autonòmic i local) seran els culpables d’aquest deteriorament social. Ens manca un lideratge clar, que pugui dir “QUE Sí PODEM”, que hem d’estar disposats a patir per sortir-nos-en. El que no ens poden demanar és que patim a canvi de res.