26 Nov, 2009

Delinqüents

El que li està passant a la parella de Castelldefels en el que uns indesitjables els hi han ocupat (perdó Okupat) la casa mentre eren de vacances, no és anecdòtic malauradament.
El moviment Okupa vulnera els drets fonamentals de qui intenta sotmetre’s a la convivència i a les normes acceptades per la nostra comunitat. El problema es que actuen sota la passivitat de les autoritats judicials i en segon terme de les policials que es deuen a les primeres.
Com és possible que una vulneració flagrant de la propietat no pugui ser frenada amb la mateixa contundència amb la que s’ha dut a terme? Per què tants miraments amb els delinqüents i tant poc amb les víctimes? Què passaria si tothom amb problemes d’accés a l’habitatge fes el mateix i anés donant puntades a les portes i canviant panys?
Crec que el problema de l’habitatge, com d’altres, no es resol prenent-se la justícia pel nostre compte. Jo proposo un parell de solucions: 1. Implicació directe de les Administracions mitjançant un pla que aconsegueixi col•locar definitivament tots els habitatges al seu càrrec i que aquests moments estan pendents de vendre o de llogar. 2. Obligació d’ús dels habitatges, bé per ús propi o per que es destini a lloguer, sota penalització d’increment d’impostos, com per exemple pagar el doble d’IBI. I en sortirien unes quantes més si els experts i les administracions en parléssim per tal d’arribar a solucions pràctiques i efectives. Habitualment el camí més senzill és el més efectiu i sobretot, no donar més opcions als delinqüents que als ciutadans que complim amb les nostres obligacions.

16 Nov, 2009

Mesurar la felicitat de la gent

Un amic em comentava que l’OCDE estava estudiant la possibilitat de mesurar la felicitat de la gent a cada país. Ostres el tema té coll..., perdó, té pebrots que es busquin indicadors per fer aquests mesuraments, més que res per que no hi crec i per que el que es busca no té res a veure amb la realitat existent. Si volen jo els dono possibles resultats (això sí, sense establir-ne equacions exactes) de l’estat de felicitat dels badalonins i badalonines.
- Nivell de Felicitat: Molt baix, més aviat Trist
- Nivell de confiança econòmica: Cap, amb seriosos signes d’acolliniment important
- Nivell de confiança política: Pufffffffff. L’indicador anterior baixa novament només per testar aquest nivell
- Nivell de confiança amb la justícia: Ostres, ostres, ostres
- Nivell de confiança laboral: Uns cagats, d’altres cagant-se en tot. (S’han de tenir en compte els dos resultats)
- Nivell de confiança del consumidor: Principis de mes en cobrar la nòmina és acceptable, a mig mes l’indicador cau i a final de mes no s’aguanta. Com que la resta d’indicadors no són gaire més agradables els deixaré estar, tot i demanant a l’OCDE que es gasti els diners en estudiar com sortir de la crisi i sobre tot que no es torni a reproduir per les mateixes circumstàncies.

9 Nov, 2009

Presentació Llibre

El proper dijous 12 a les 19h30, al Cor de Marina (Rambla 11) de Badalona, els meus companys i jo fem la presentació del llibre EMPRESAS DEPORTIVAS DE NUEVA CREACIÓN.
A més dels autors estaran presents el Dr. Barquero, Rector d'ESERP Business School, Sr. Ferran Falcó, Primer Tinent d'Alcalde de la ciutat de Badalona i el Sr. Jordi Villacampa, President del Club Joventut Badalona, a més de molts amics i amigues que compartiran amb nosaltres aquest fantàstic dia. És per mi un honor convidar-vos, així que si voleu venir només teniu que confirmar-ho mitjançant un mail a esteve@garcia-ossorio.com
Moltes gràcies i ens veiem aquest dijous.

5 Nov, 2009

Aprofitant que el Besòs passa per Santa Coloma...

En el Pla de Govern 2007-2011 del PSC, ERC i CiU s’estableixen 50 compromisos . Us en reprodueixo el que fa 33
• 33. Estudi de la conversió dels actuals cinemes Picarol en equipament cultural, amb auditori i sala d’exposicions, que permeti ampliar l’oferta pública d’espais per a activitats culturals.
Era necessari que ens enganyessin? Ningú pensa dir res al respecte? I em pregunto més, passa o passarà el mateix amb la resta de compromisos que aquests polítics donant per segur que ningú mirarà?
El que està vivint la comarca en aquests últims dies només fa que malfiem de qui fins ara ha estat manegant els nostres consistoris. Sense donar gaires explicacions, donant per segur que ningú dirà res i que amb més resignació que cap altre cosa, anirem acatant els seus designis com si foren actes divins. Penso que hi ha moltes coses a dir respecte aquesta actitud poc lleial dels nostres dirigents cap a les ciutadanes i ciutadans de Badalona. Un dels valors més importants d’un polític és la lleialtat cap al seu poble, complint els compromisos per ell mateix adquirit. Ja van sent hora que deixem de conformar-nos.