Esteve Garcia-Ossorio

5 contra 5

http://vimeo.com/12319351

Un article interessant que comparteixo plenament

http://www.euribor.com.es/2010/05/31/ciclos-y-mas-ciclos/

La Tercera Via

Un projecte engrescador, honest, transparent, amb idees de veritat, amb un contigut potent i grup de gent din�mic, liderats pel Santi Salvat est� creixent. Creix una alternan�a a tanta guerra fraticida moguda per interessos personals i no pas col�lectius. Nom�s podem recolzar un -isme, el barcelonisme. Visca el Bar�a!!!!!!

www.laterceravia.cat

Descans

Per una temporada deixo d'escriure al bloc. Circumst�ncies molt personals m'ho impedeixen. Espero tornar-hi el m�s aviat possible.

Gr�cies a tots i totes

Resposta a la Badalona que suma.

Primer de tot felicitar-te per la iniciativa. Badalona s'ho mereix amb escreix. Els temes plantejats s�n mereixedors d'un debat intens, per� caldria no oblidar, un cop encetat aquest debat, la situaci� de l'esport a Badalona i que podem fer per a que sigui un referent dels m�s importants del pa�s, tot tenint en compte els costos i els grans beneficis que aix� ens aportaria. Aqu� us deixo unes reflexions que, com no, s'haurien de debatre i plantejar-ne totes aquelles que poguessin ser el m�s interessant per la ciutadania badalonina.

* Badalona �s un aut�ntic referent esportiu a nivell de l'Estat Espanyol, i per aix� crec que seria del tot just que la Federaci� Catalana de B�squet tingu�s la seva seu a Badalona. �s just i fins i tot crec que �s del tot necessari que aix� sigui aix�.

* Crec que em de parlar obertament de com s�ha d�ajudar a la Penya i al Badalona. Hem d�encetar un debat de com ho volem fer i de quina manera, a m�s d�establir quins controls s�han de dur a terme per tal que aix� no sigui un suma i segueix sense cap mena de sentit. La meva oposici� �s clara, els dos club han de ser a les categories m�s altes possibles, doncs s�n grans ambaixadors de la nostra ciutat, i per descomptat la imatge que ens donen i la projecci� que creen t� un gran valor que dif�cilment podem aconseguir d'altres maneres sense tenir que pagar aut�ntiques bestieses amb dubtosos resultats.

* Crec que s�ha de tornar a donar fortalesa als jocs escolars. Per posar-ne un exemple, el BBB ha de deixar de ser una figura de poc valor representatiu a ser el m�xim exponent representatiu del B�squet Base d�aquesta ciutat. Aquest criteri hauria de ser extrapolat als altres esports que es practiquen a Badalona, que en s�n molts, doncs el teixit esportiu d�aquesta ciutat �s dels m�s rics que conec.

* Crec que s�haurien d�establir lligams forts entre el teixit esportiu privat i el p�blic. La feina �s complementaria i per tant es pot millorar si es produeixen fors on poder parlar i plantejar problemes, idees o el que faci falta.

* Crec que s�hauria de tornar a fer la Nit de l�Esport, per� aquest cop d�una manera seriosa i que els premis del jurat fossin imparcials i merescuts. �s un petit avan�ament en una l�nia que no he vist en aquesta primera andanada.

Novament felicitar-te doncs molts ens sentirem molt m�s c�modes en aquesta l�nia de treball que no pas en la negativitat de molts altres.

Les lletres de la crisi

Us adjunto un link de la p�gina euribor.com.es on s'explica en forma de lletra quin tipus de crisi estem patint. Com que opinar �s for�a bo, crec que la nostra crisi, la de l'estat espanyol t� forma de L. Crec que podria variar al tipus U, per� dependr� molt i molt del que faci l'actual Govern.

Sota el meu parer, tot i que estic conven�ut que saben el que tenen que fer per sortir-ne, crec que no tenen el valor suficient, ja que per ll�stima per nosaltres s'ho miren en clau electoral i no de pais. M�s que mai ens fa falta un "Yes we can", tant a Catalunya com a Espanya, ja que Europa no ens far� els deures.

http://www.euribor.com.es/2010/02/15/las-letras-de-la-crisis/

Francesc Layret Peatonal

Com m�s ho penso m�s ho veig. Realment no �s una idea innovadora, doncs la gran majoria de les ciutats que ens envolten ho tenen fet amb resultats molt m�s que satisfactoris. �s fins i tot possible que el nostre Consistori ja ho tingui al cap, per� ho desconec; el fet �s que no cal preocupar-nos gaire per problem�tiques que d�altres ja han sabut resoldre, el que ens t� que preocupar �s com fer-ho el m�s aviat possible. El Centre lliure de cotxes far� que el moviment de les persones sigui molt millor i agradable. Far� que l�activitat econ�mica de la zona millori ostensiblement, conferint-nos un nou espai de moviment i obrint diferents possibilitats d�oci avui inexistents per impossibles.

�s hora d�actuar de manera que el nostre Centre sigui un aut�ntic espai integrat i un punt de trobada f�cil i atractiu per la ciutadania de Badalona. �s hora de donar un pas m�s enll� per tal que les diverses actuacions que s�estan portant a terme agafin encara m�s rellev�ncia. De fet l�Illa Central tindr� encara m�s ra� de ser en guanyar una major permeabilitat amb el Centre hist�ric de Badalona, donant-li tot un sentit encara m�s gran al nou aparcament i l�arribada del metro. Per qu� no Francesc Layret peatonal?

SGAE

Els perruquers estan en peu de guerra, i es que l��ltima del SGAE ratlla la mis�ria i la indec�ncia en el seu m�xim exponent. Pretenen que les perruqueries paguin 6,5 euros al mes per a que els seus clients escoltin la r�dio mentre els arreglen els cabells.

Es veu que no n�hi ha prou en rebre tot el que reben amb aquests impostos abusius i injustificats als establiments, o les fotoc�pies, el material inform�tic, etc. La pr�xima ser� que tributem els conductors una quota al mes per escoltar la r�dio en el cotxe o posar m�sica en el CD, tot aix� incrementat pel n�mero de places del vehicle.

No s�estan passant? I pitjor encara, per que se�ls permet?

�s important el proper dia que aneu a la perruqueria manifesteu que el servei que us facin sigui sense cap mena de soroll m�s que la conversa del professional, del client o clienta del costat i la dels assecadors en funcionament, doncs si demaneu m�sica patireu un rec�rrec.

I es que si la soluci� per sortir de la recessi� �s incrementar impostos i taxes a dojo sense que s�ajudi a la productivitat, us puc ben assegurar que no en sortirem ni en 100 anys. El perruquers tamb� ho passen malament. La clientela no disposa ni de diners i moltes vegades ni de il�lusi� per mantenir el ritme amb que anys enrere ho podia fer. Un bon amic en comentava que treballar continuava treballant molt, per� que el calaix no s�omplia per cobrir la despesa que es genera, especialment els impostos. Haureu comprovat l�esclat de perruqueries que anys enrere es van obrir en poc temps a Badalona, i de la mateixa manera com estan tancant avui dia. I amb mides com aquestes, el que s�incentiva �s aquell tipus de perruqueries del 1er 1�, que no paguen impostos i que fan un compet�ncia deslleial a la resta que lluiten per sobreviure en un mercat on sembla ser que el m�xim enemic no �s la crisi, si no el Govern.

Bones Festes

Us desitjo unes bones festes, i que les previsions pel 2.010 no es produeixin, donant-nos una mica m�s de pau i alegria que segur necessitem.

Bon Nadal

Esperar i veure

El fam�s �wait and see� anglosax�, esperar i veure que passa, sembla l��nica opci� que ens queda als catalans. Esperar i veure que passa amb l�Estatut, esperar i veure que passa amb els comicis del 13-D, esperar i veure que passa amb la crisi i els seus efectes, esperar i veure que fa la nostra classe pol�tica per tal de corregir aquesta greu situaci� i un excessiu llarg etc�tera.

El problema es que aquest esperar i veure desespera, angoixa i no sembla que sigui una soluci� efica�, m�s aviat al contrari. Esperar i veure com d�altres pa�sos ens poden treure de la crisi, a m�s d�ut�pic i insensat �s del tot irresponsable. Quedar-nos expectants davant les picabaralles dels organitzadors del refer�ndum del 13-D quan els partits pol�tics catalans ja han insinuat que no faran res de res, sembla del tot incongruent. Que l�Estatut encara estigui al Constitucional i que a m�s se�l vulguin carregar �s una vexaci� m�s que fa dif�cil mantenir aquest wait and see.

Sigui com sigui us desitjo unes bones festes, doncs estic conven�ut que ens les mereixem. Bon Nadal i Bon Any

Utopies

Tret d'un post del fam�s economista Leopoldo Abadia (el del llibre La crisis Ninja) en el seu bloc a Cotizalia.com (despr�s us passo el link)

Y podemos seguir imaginando. �Y, como consecuencia, ni Presidencia europea ni cambio clim�tico ni aborto ni gaitas. Me quedo en casa y me pongo a hablar con todos los empresarios que quieran venir a verme y les digo que les voy a bajar los impuestos (total, por un poco m�s de desequilibrio en el Presupuesto no pasa nada) y que vamos a hacer la reforma laboral -la que sea, pero pronto, por favor- y que vamos a prestigiar a los empresarios y que vamos a repasar y a corregir lo que digan sobre el empresario los libros que estudian los ni�os porque no es verdad y que vamos a animar a los chavales a que monten negocios y que voy a pegar bronca a alg�n Presidente auton�mico porque he le�do que en su Comunidad muchos chavales quieren ser funcionarios.

Y que, adem�s, voy a hablar con los Sindicatos para que se enteren y ayuden y dejen de hacer tontadas�.

Ll�stima que aix� no passi. Utopies Aqu� teniu el link http://www.cotizalia.com/desde-san-quirico/profecia-20091211.html

Dubai World

El somni prepotent del pr�ncep saud� pot estar apunt de morir. El deute �s tant important que en aquests moments �s absolutament inassumible i s�entreveu una fallida si no es produeix el refinan�ament oport�.

Ara tothom diu que ja veia a venir, que �s normal i un llarg etc�tera de t�pics que res expliquen, per� segur que la situaci� consola a molts perjudicats per aquesta crisi, ja que els tots poderosos tamb� s�equivoquen. Per� el pr�ncep, que podr� ser un prepotent i un superb per� que no t� res de tonto, ha deixat pal�s que els diners els hi van deixar per que van voler i que en definitiva, el projecte continua sent igual d�interessant. Els hi diu clarament a la banca que l�error tamb� �s seu i que per tant n�han d�assumir les conseq��ncies.

La realitat �s que aix� ho pot dir el pr�ncep per que deu una quantitat tant grans de diners que es fa dif�cil imaginar-se�ls en bitllets i per tant es confirma que entre deure poc o molt al banc i no poder tornar els diners, �s preferible que en deguis molts ja que segur llavors segur que trobaran una soluci� m�s o menys bona pels teus interessos.

Des de aquesta columna s�ha reivindicat el fet que la banca ha de tornar a fer la seva feina, i molt m�s quan rep l�ajut de l�Estat, per la qual cosa no es ni just ni lleial el fet que escanyin d�aquesta manera indiscriminada a les empreses i als particulars. Ells tamb� ho han fet molt malament.

Article d'Expansion sobre la baixada irreal dels preus de la vivenda

http://www.expansion.com/2009/12/02/empresas/inmobiliario/1259792088.html

Delinq�ents

El que li est� passant a la parella de Castelldefels en el que uns indesitjables els hi han ocupat (perd� Okupat) la casa mentre eren de vacances, no �s anecd�tic malauradament.

El moviment Okupa vulnera els drets fonamentals de qui intenta sotmetre�s a la conviv�ncia i a les normes acceptades per la nostra comunitat. El problema es que actuen sota la passivitat de les autoritats judicials i en segon terme de les policials que es deuen a les primeres.

Com �s possible que una vulneraci� flagrant de la propietat no pugui ser frenada amb la mateixa contund�ncia amb la que s�ha dut a terme? Per qu� tants miraments amb els delinq�ents i tant poc amb les v�ctimes? Qu� passaria si tothom amb problemes d�acc�s a l�habitatge fes el mateix i an�s donant puntades a les portes i canviant panys?

Crec que el problema de l�habitatge, com d�altres, no es resol prenent-se la just�cia pel nostre compte. Jo proposo un parell de solucions: 1. Implicaci� directe de les Administracions mitjan�ant un pla que aconsegueixi col�locar definitivament tots els habitatges al seu c�rrec i que aquests moments estan pendents de vendre o de llogar. 2. Obligaci� d��s dels habitatges, b� per �s propi o per que es destini a lloguer, sota penalitzaci� d�increment d�impostos, com per exemple pagar el doble d�IBI. I en sortirien unes quantes m�s si els experts i les administracions en parl�ssim per tal d�arribar a solucions pr�ctiques i efectives. Habitualment el cam� m�s senzill �s el m�s efectiu i sobretot, no donar m�s opcions als delinq�ents que als ciutadans que complim amb les nostres obligacions.

Mesurar la felicitat de la gent

Un amic em comentava que l�OCDE estava estudiant la possibilitat de mesurar la felicitat de la gent a cada pa�s. Ostres el tema t� coll..., perd�, t� pebrots que es busquin indicadors per fer aquests mesuraments, m�s que res per que no hi crec i per que el que es busca no t� res a veure amb la realitat existent. Si volen jo els dono possibles resultats (aix� s�, sense establir-ne equacions exactes) de l�estat de felicitat dels badalonins i badalonines.

- Nivell de Felicitat: Molt baix, m�s aviat Trist

- Nivell de confian�a econ�mica: Cap, amb seriosos signes d�acolliniment important

- Nivell de confian�a pol�tica: Pufffffffff. L�indicador anterior baixa novament nom�s per testar aquest nivell

- Nivell de confian�a amb la just�cia: Ostres, ostres, ostres

- Nivell de confian�a laboral: Uns cagats, d�altres cagant-se en tot. (S�han de tenir en compte els dos resultats)

- Nivell de confian�a del consumidor: Principis de mes en cobrar la n�mina �s acceptable, a mig mes l�indicador cau i a final de mes no s�aguanta. Com que la resta d�indicadors no s�n gaire m�s agradables els deixar� estar, tot i demanant a l�OCDE que es gasti els diners en estudiar com sortir de la crisi i sobre tot que no es torni a reproduir per les mateixes circumst�ncies.